dimecres, 22 de juny del 2011

Badalona


Diumenge, 18 de juny de 2011


A les 09 hores, varem sortir cap a Badalona per visitar la ciutat romana de Baetulo i la fabrica d'Anís del Mono.


Al subsòl del Museu de Badalona trobem les Termes i Documenus a hom s’hi conserven uns 3.400 m2. de restes de la ciutat romana de Baetulo, un conjunt excepcional tant per la seva extensió com per l’espectacularitat d’alguns elements i la seva innovadora museografia.

Seguin l’itinerari, pels principals carrers de Baetulo, vam poder veure les termes properes al fòrum.


Ven veure les restes d’un estany o piscina del jardí d’una casa, construïda a finals del segle I dC, i que molt probablement, pertanyia al patrici Quint Licini.

La casa dels Dofins, era una casa benestant romana de finals del segle I aC. la qual és un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana i l’única d’aquestes característiques museïtzada a Catalunya.

També cal destacar, el conducte d’aigües que fou utilitzada en l’època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua a la ciutat.
Altres punts d’interès:
Decumanus maximus.- A les ciutats romanes, els carrers que discorren d’est a oest, que en el cas de Baetulo, vol dir, en paral·lel a la costa.

Caldarium.- Era la sala principal i estava destinada als banys calents.

Zona de treball.- En el mateix edifici, el primer pis era l’habitatge noble i, la planta baixa estava destinada a industria.


Un cop acabada la visita al Museu, ens desplacem cap a la fàbrica d’Anís del Mono. La fàbrica va ser fundada a Badalona l'any 1870 pels germans Josep i Vicens Bosch i Grau, arribant a ser un dels anisats més importants d’Espanya.


Actualment , el seu sistema de producció segueix sent artesanal, tal i com s'utilitzava fa més de 140 anys.

A la factoria destaquen, per la seva importància històrica, les sales de destil·lació, d'estil modernista, l'arxiu i el despatx del gerent. ..

El perquè del nom ?


Es diu que la família tènia negocis a Amèrica i que un dels seus vaixells va portar un mico, el qual estava dintre d’una gàbia al pati de la fàbrica.

En aquells temps, la beguda es venia a orri, i la gent que anava a comprar deia: vaig a la fabrica del mono. Això va fer que l'empresa fossi coneguda popularment com la de l’anís del mono.

En quant a l'ampolla, Vicente Bosch, en un viatge a Paris, va regalar a la seva esposa una ampolla de perfum, de la qual va quedar “prendado”, i demanant permís al perfumista, va comprar els drets de l'envàs, al qual i una vegada posada l'etiqueta, va ser registrada a l'any 1902.

Desprès de gaudir aquestes visites, , tornem cap a Gavà.