vall de núria

Dijous 2 d’agost de 2012

A les 7 del matí surtin de Gavà cap a la vall de Nuria , agafant les carreteres C-32, la AP-2, AP-7 i C-17, fent una paradeta a Tona, per "repostar" forces. Un cop ben esmorzats, continuen carretera fins arribar a Ribes de Freser.

M’entres esperem el cremallera (Ribes-Queralbs-Núria va ser inaugurat l’any 1931. El seu recorregut té una longitud de 12,5 km., dels quals 5,5 són amb adherència i 7 amb cremallera. Té un desnivell total de 1.059 m. I una rampa màxima del 15%. L’estació de Núria està situada a 1.964 m. d’altitud.) que ens portarà fins a Nuria visitem el museu situat a la mateixa estació.

Puntualment, (tal i com l’anuncien els altaveus) tenint a la nostra disposició el cremallera que ens dura fins a Núria. Durant el trajecte d’ aproximadament uns 45 minuts, no ens podíem perdre la bellesa i l'espectacularitat del paisatge que travessa el cremallera de Núria, l'únic mitjà per accedir a la vall.

Un cop arribats, visitem el Museu de Nuria i tot seguit, “xino-xano” agafem el telecabina que ens dura fins a l’alberg del pic d’àliga (Típica construcció d'alta muntanya amb vista sobre la vall de Núria i els cims que ho envolten, la vall de Freser i el pla de Vic. Situat a 2.120 metres d'altitud, en el cor dels Pirineus orientals.)

I com no podia ser d’un altra manera, fem boca a l’espera del dinar, prenent un “vermut” a l’alta muntanya, al temps que continuen gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereix la naturalesa.

Tornem a la vall i ens dirigint al restaurant, a hom degustem un bon àpat. Desprès d’un petit relax a la sala prenent café, ens dediquen a passejar per la vall, bordejant el llac a l’espera d’ agafar el tren-cremallera que ens tornarà a Ribes de Fresser.

Ja a Ribes, passegen pels seus carrers, visiten la seva parròquia i fem les típiques compres.

I com sempre, tot lo bo, s’acaba i, nosaltres tornem al cotxe i emprenent la tornada cap a Gavà, això sí, fent una paradeta a Aiguafreda.

viatge a romania

Del 28 de maig al 4 de juny de 2012.

Dilluns 28 de maig de 2012, sobre les 930 hores, sortim de Gavà cap a l’aeroport del Prat per iniciar els tràmits de facturació i embarcament en vol directe a Bucarest.

A l’arribada a la “petita Paris de l’Est” com es coneguda aquesta ciutat, som rebuts amb una fina pluja, per la qual cosa fent una visita panoràmica que, un cop finalitzada, ens traslladen a l’hotel per sopar i prendre possessió de la nostra habitació.

Al dia següent i ben esmorzats, comencem la nostra ruta. La primera parada va ser a Cozia, om varen visitar el seu Monestir, continuem fins a Sibius, a Transilvania, ciutat amb un ambient medieval i moderna alhora. Visitem algunes de les seves catedrals, l’evangèlica, la catòlica i la ortodoxa , així com també el Museu Brukental d’estil barroc austríac. Desprès d’aquestes visites, ens dirigim a Sighisohara, als Càrpats de Transilvania, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ens passegen per la fortalesa medieval, la Torre del Rellotge i la casa originaria de Vlad Tepes, conegut popularment com el Comte Dràcula.

De Sighisoara, ens dirigim cap a Moldàvia i Bucovina, travessant l’impressionant congost del riu Bicaz. La regió de Bucovina, es coneguda pels meravellosos frescos exteriors que decoren les muralles dels seus monestirs, i considerats com una de les millors obres d’art bizantí. Ja a la tarda, arribem a la ciutat de Gura Humorului.

Al dia següent, continuant el nostre recorregut previst, visitem el Monestir de Varonet, “la Capilla Sixtina d’Orient”, el Monestir Moldovita, hom trobem l’església de la Anunciació, una de les obres mestres de l’art romanès i el Monestir Sucevita, que posseeix el major nombre d’imatges. A la nit, i durant el sopar, varem gaudir d’un espectacle folklòric, amb balls i música tradicionals dels país.

Hem arribat al dissabte 2 de juny i ens dirigim a la ciutat de Brasov, la mes gran del país, situada als peus dels Càrpats. A Brasov, passegen per el seu centre medieval, on destaca la Plaça Gran i l’Església Negra, el monument gòtic mes gran d’aquesta part d’Europa. Passant al dia següent, al mati, varem realitzar la ineludible visita al famós Castell de Bran, popularment conegut com Castell de Dràcula, construït durant el segle XIV. Continuem nostra marxa cap a Sinaia, visitant el Castell-Palau de Peles, considerat com un dels més bonics del sud-est d’Europa . Per la tarda, un cop acabada aquesta visita, seguint la nostra marxa fins a Bucarest, aprofitant l’últim dia d’estada per passejar pel centre històric de la ciutat i per la zona peatonal, on trobem el carrer Lipscani, amb gran ambient comercial.

I finalment, arribem al dilluns 4 de juny. Desprès d’esmorzar, sortint cap a l’aeroport de Bucarest, que igual que a l’aeroport del Prat fem els tràmits de facturació i embarcament cap a Barcelona i Gavà.

gaudí i el modernisme

Dissabte 24 de març de 2012

Dissabte 24 de març de 2012 varem visitar la Basílica de la Sagrada Família i el Palau Güell de Barcelona, dues de les obres cabdals de Gaudí a la Ciutat Comtal.

Sortim de Gavà, accedint a Barcelona a través de la Gran Via i Passeig de Gracia. Fem una petita visita turística, contemplant exteriorment la Casa Batlló i la Pedrera o Casa Milà, per arribar al nostre primer destí, la Basílica de la Sagrada Família.

L’any 1882 es va col·locar la primera pedra d’un projecte ideat per Francisco de Paula del Villar que fou el primer arquitecte del temple. Un any i mig més tard, Antoni Gaudí es va ocupar de l’obra i va capgirar el projecte inicial per crear, al llarg de quaranta-tres anys un temple excepcional, que encara avui es continua bastint seguint els models de l’arquitecte.

El temple te 4.500 metres quadrats destinats al culte per a 8.000 persones. I el sostre de la nau central està a 45 metres d’alçada. El Temple va ser solemnement dedicat i declarat basílica pel sant pare Benet XVI el dia 7 de novembre de 2010.

Un cop acabada la visita, tornem a l’autocar i ens desplacem fins al Palau Güell, el qual es ubicat al carrer nou de la Rambla.

El Palau Güell, obra fonamental d’Antoni Gaudí fou construïda per encàrrec de l’industrial Eusebi Güell, entre 1885 i 1890. Aquest edifici, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984 va ser la residencia particular de la família Güell a finals del segle XIX i principis del XX.

Durant la nostra visita varem poder descobrir l’originalitat i riquesa de les solucions constructives i ornamentals, així com la mestria i destresa dels artesans en l’execució dels elements de forja, ceràmica vidre, pedra i fusta.

El temps, ha passat volant, però nosaltres, tornen al nostre autocar, el qual ens portarà fins a Gavà, a on ens espera un bon dinar.

la cella vinaria de teià i alella

Dissabte 11 de febrer de 2012

 

A les 09:30 hores sortint des de la plaça de l’Església de Gavà cap a Teià a hom arribem sobre les 10:15 hores.

L’autocar ens deixa justament a l’entrada del C. A. T. (Centre d’Acollida Turística) a hom desprès de prendre,“podríem dir un “café” o “tallat”, pasem a la sala d’audiovisuals a om tenim una petita projecció de l’antiga roma vitivinícola.

Finalitzada la projecció, ens desplacen al Parc Arqueològic Cella Vinaria a om coneixerem com era el conreu, producció i comercialització del vi en època romana, que justament hi es davant del CAT.

La cella vinaria de Vallmora (Teià): el vi laietà.

El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietania romana amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC.

Descobert per Lluis Galera el 1.966, el jaciment permet explicar com s’elaborava el vi a l’època romana. Conserva vestigis de les sales de premsat (torcularia), dels dipòsits de most (laci) i de tines de ceràmica semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació i l’envelliment del vi.

Com es feia el vi en una cella vinaria?

Un cop veremat, el raïm es duia a la sala de premsat, on es trepitjava. El most queia a un dipòsit i després es transvasava a les tines de fermentació.

Els mestres vinaters tenien cura de la fermentació i envelliment del vi fent-li diversos tractaments segons els gustos de l’època. El vi es clarificava amb cendra i s’hi podia afegir aigua de mar i fruites macerades que l’aromatitzaven i el suavitzaven. Després d’aquests tractaments, el vi es deixava envellir.

Finalment, el vi s’envasava en àmfores, on normalment hi constava escrita la seva procedència i capacitat. Les àmfores es tancaven amb taps de suro segellats amb guix i es carregaven apilades a les bodegues dels vaixells per al seu transport.

De tornada a l’autocar, ens dirigim cap a Alella, fent un petit recorregut pels seus carrer i així conèixer algunes de les seves masies i, a l’hora prevista, gaudir d’un bon dinar.

Sobre les 16:00 hores, tot ”xino” "xano” ens dirigim al Celler Cooperatiu Alella Vinícola a hom ens esperava la Srta. Gemma, la qual ens va acompanyar durant tota la visita al celler, aclarint les nostres dubtes mitjançant les preguntes envers la nostra ignorància sobre l’etnologia. Finalitzen la visita amb un tast de vi.